Programa pedagògic "Les Cares de l'Alcohol".
5 febrer 2009
Xerrada sobre Reciclatge, Àrea Medi Ambient.
29 gener 2009
Taller "M’agrado tal i com sóc: autoestima, imatge corporal i pressió de grup".
10 novembre 2008
Xerrada d’un testimoni amb minusvalia.
7 novembre 2008
Xerrada "Internet Segura per a la protecció del menor".
a càrrec dels Mossos d'Esquadra.
23 octubre 2008
Lluís Contreras Julbe
Abans de la xerrada sabia que les begudes alcohòliques podien provocar problemes socials, greus problemes en tots els camps de l’activitat humana, i que la venda a menors d’edat estava prohibida.
Però després de la xerrada he après que l’alcoholisme és una malaltia crònica que es caracteritza per la seva dependència física i psíquica de l’alcohol etílic. Que l’alcohol és una de les drogues més antigues i més usades per la humanitat. Fins i tot, a la natura alguns fruits ensucrats experimenten de forma espontània una fermentació que forma alcohol; com per exemple el cas dels fruits de l’arboç que quan estan sobremadurats poden arribar a embriagar i, també, pot provocar vòmits.
Gustavo Londoño Ramos
Quan jo vaig entrar a la sala de la xerrada només sabia que beure massa podia ser perillós. Si veus massa no és saludable, pots arribar a estar en coma i fins i tot pots morir-te.
Jo penso que els menors d’edat no seria convenient que beguéssim begudes alcohòliques fins als 18 anys per que no sabem controlar-nos.
He après molt amb aquesta xerrada perquè ara sé coses que abans no sabia.
Marina del Pozo
L’alcohol fa que la gent tingui vòmits, no puguin mantenir l’equilibri, mals de cap i trobar-se malament. L’alcohol és una cosa molt seria, per això als menors de divuit anys se’ls està prohibit consumir-lo.
Hi ha diferents nivells de gradació de l’alcohol per a cada tipus de beguda, per això és més recomanable haver menjat alguna cosa amb l’alcohol, que no pas beure’l sol.
Si bevem massa alcohol pot afectar al nostre intestí, fetge i sistema nerviós. Quan conduïm podem perdre el control, tenir un accident i anar a la presó.
L’alcohol no et resoldrà la vida.
Arnau Ortega
La xerrada va ser entretinguda, vam aprendre moltíssimes coses que no sabíem sobre aquest tema.
Al final es va fer una mica pesada perquè portàvem unes dues hores escoltant.
Quan faltava una estona ens va repartir un dossier del qual vam fer unes activitats orals, i també ens va repartir un diari a cadascun de nosaltres per als pares.
Marc Fabregà Torrus
La xerrada de l’anorèxia va ser interessant, vaig aprendre que era una malaltia molt greu, i que qui la patia no se n’adonava, o si se n’adonava li era igual conviure amb ella.
Ens van ensenyar unes fotos de gent amb anorèxia, i la veritat és que eren de persones totalment esquelètiques. No sé com algú pot fixar-se tant amb el seu físic dient que està gras quan està esquelètic i morir-se de gana.
Trobo que és una malaltia molt dolenta i perillosa perquè pot arribar a provocar la mort. Crec que a aquestes persones se’ls ha d’intentar fer entendre que han de menjar o es poden morir, i que corren un gran perill si no ho fan.
Per a mi va ser bastant interessant i vaig aprendre coses que no sabia.
Andrea Roura Moreno
El que he après de la anorèxia és que no serveix absolutament per res, només és per passar-ho malament: vòmits, nàusees, et quedes esquelètica i, de què serveix?
Aquesta malaltia és molt dolenta tant per qui la pateix com els dels seu voltant. La sensació que vaig tenir després de la xerrada va ser de pena…Perquè ha d’existir una cosa així? És que la gent no s’adona que només els perjudica?.
Judit Clopés
L’anorèxia és una malaltia que pot produir la mort. Normalment són les noies adolescents qui la pateixen. És una malaltia sobre la mala conducta alimentària. Des del meu punt de vista, és una mica estranya.
La xerrada m’ha agradat, estava molt ben explicada. No entenc com poden arribar a estar tan primes, com poden arribar a treure’s costelles i tampoc no entenc com es poden trobar tan bé tan primes.
Quant hem acabat de fer la xerrada, he sortit una mica impressionada, per tot allò que són capaces de fer aquestes noies per tal d’estar primes. En altres èpoques l’estil perfecte de model era les caderes amples; crec que el model actual és normal.
Alicia Sánchez Pedraza
Em va agradar molt la xerrada sobre l’anorèxia perquè jo no sabia que hi havia tantes persones amb aquesta malaltia. Tampoc sabia les conseqüències que tenia ser anorèxica.
Em va semblar interessant saber com a una persona li apareixia i per què. I també, em va agradar conèixer els models de cada època i comparar-les.
Va ser entretingut i molt curiós, perquè, no estava molt informada sobre aquest tema, i m’ha sorprès la resposta a les preguntes que em feia sobre el tema, tant diferents a la que m’havia imaginat.
Dani González Pera
Quan vaig arribar a aquella xerrada no sabia que navegar, mirar... per Internet era tan perillós.
Allò que més em va cridar l’atenció va ser el tema de la webcam; que si descobrien la teva contrasenya podien observar-te. Per això sempre que acabem d’utilitzar-la, l’hem de girar cap a un lloc de la paret on no et poguessin veure.
Va ser un de las xerrades que vaig escultar més. Quan va acabar, em vaig quedar impressionat de tot allò que ens havien dit, i vaig pensar que des d’aquell moment hauria d’anar amb més compte quan busqués coses a Internet.
Xavi Martí Becana
El que a mi se’m va quedar dels riscos d’Internet és que: hi ha molta gent que et pot enganyar a diferents pàgines, que s’ha de vigilar perquè en qualsevol lloc et poden estafar per exemple demanar-te el número de DNI, o els noms i cognoms, perquè els poden utilitzar en contra teu.
També em va quedar molt clar que he de vigilar amb les fotografies que penjo en segons quins llocs, com per exemple al fotolog i al metroflog i que he de vigilar amb la webcam i desconnectar-la quan no la utilitzi.
Gala Grabalós
A mi em va semblar molt bé que fessin aquesta xerrada per tenir més precaucions a l’hora de fer servir l’ordinador i per saber ben bé a on has d’anar i en quins llocs no hauries d’entrar.
També em va semblar molt bé que al final de tot, el mosso d’esquadra que va fer la xerrada, ens fes preguntés per veure què ens havia semblat la xerrada, o què en pensàvem de tot allò i si en faríem cas a les explicacions, ja que eren molt importants sobretot per nosaltres.
Ivan Gómez Pedreño
Em va agradar molt aquesta xerrada perquè la considerava molt important. Va venir un home que ens va explicar com havia estat la seva vida amb la minusvalia.
Els minusvàlids no tenen la culpa que els passi aquesta malaltia, que no es poden moure de cintura per avall. Tot i això, afronten la seva incapacitat i la transformen en coses bones. Poden conèixer gent del seu mateix estat i també la gent els ajuda.
Aquestes persones són fortes, ja que tot i estar en cadira de rodes, volen estar com un més i no com un minusvàlid. Em va encantar la manera de viure d’aquestes persones, amb tant d’esforç, i algunes persones tenint feines com la resta de la gent.
Josep Aguayo
Va ser una sorpresa que no m’esperava. Em va agradar molt per la seva manera d’expressar-se, fer amics, etc.
Em va agradar l’esforç que va fer per arribar a la nostra classe sense anar amb cadira de rodes. El seu company em va caure molt bé, l’ajudava en tot el que podia.
M’ho vaig passar molt bé.
Guillem Bassas Martin
Les persones amb discapacitats són aquelles que pateixen una mancança que els impedeix realitzar funcions bàsiques per ells mateixos.
Hi ha diferents tipus de discapacitats però les dues més importants són les físiques i les psíquiques, ambdues compliquen la vida diària de qui ho pateix.
El dia a dia d’aquestes persones és més dur que el de la resta. Hi ha moltes millores de les seves condicions de vida, però encara hi ha molts edificis sense una rampa per minusvàlids o llocs de treball que no poden ocupar gent amb algun tipus de discapacitat.
El que hauríem de fer tots és facilitar la vida d’aquestes persones perquè poden realitzar moltes tasques com qualsevol altre però se’ls hi nega per la seva discapacitat.
Christina Calvet Gutiérrez
La xerrada m’ha semblat fantàstica perquè mai havia conegut cap minusvàlid. La seva història va ser interessant i vaig comprendre que tothom és igual i té els mateixos drets a viure.
Em va fer la impressió que aquell home era diferent però quan va començar a parlar em vaig adonar que era una gran persona.
Em va semblar molt bé que vingués el seu amic perquè així vaig poder veure que no existeixen fronteres entre les persones.
Joan Puig Estrada
En les xerrades que ens han donat sobre el reciclatge he après que he
d' aprendre que s’ha de cuidar el medi ambient o el nostre planeta.
Les
ampolles, els papers, els plàstics, etc. s’haurien de classificar segons les
papereres que hi ha per exemple al pati
col·legi o a alguns llocs del carrer on hi ha moltes papereres de reciclatge
com aquestes. Cada paperera té diferents colors en què es tiren diferents tipus
de brossa. Al meu carrer també es veuen coses a terra que haurien d' estar classificades
en les escombraries del carrer.
Carla Cerezo
La visita va estar bé. Vam aprendre a reciclar, i també quin és el contenidor de la matèria orgànica que és marró, del paper que és el blau, del vidre que és el verd, dels envasos que és el groc i del rebuig que és el beix.
Ens van explicar que si la gent no recicla bé els poden multar, i que no es poden deixar bosses al carrer fora de l’horari establert. I una cosa molt important, que si reciclem podrem reutilitzar les coses.
Hicham
En aquesta xerrada allò que he après és que no hem de treure les escombraries abans de l’hora i que no hem de barrejar els diferents tipus de brossa i que s’ha de treure quan toca.
També ens han ensenyat que si, per exemple, tenim un vídeo u DVD els
podem portar a la deixalleria. Que si tenim coses de nens petits podem demanar
unes bosses especials per llençar-les. Si tenim medicaments els podem portar a
la farmàcia. I si tenim mobles o coses grans per llençar, podem trucar per a
que les vinguin a buscar.
Nihale Yaakoubi
Per mi la xerrada sobre el reciclatge va estar molt bé. Jo i tots els meus companys vam aprendre moltes coses sobre el reciclatge, com ara que si reciclem matèria orgànica podem tenir més adobs i terra per a plantar les nostres plantes. També, que reciclant ja no hem de cremar tota la brossa i així no ens perjudiquem a nosaltres mateixos i a l’atmosfera. Si reciclem podem reutilitzar les coses: els tetrabrics, els plàstics, etc. menys el rebuig que no podem fer res.
Ara amb el porta a porta la gent recicla perquè sinó li posarien una multa a partir dels dos/tres avisos.
Els de Canet som els primers o els segons que reciclem més bé del Maresme!