La senyora Leonor Yglesias Horta, (Canet de Mar , 8 de Juny de 1851 – Barcelona , 2 de Febrer de 1928), hereva de la fortuna familiar, no es va casar, i quant l’any 1905 li diagnostiquen una malaltia de difícil curació, a instàncies del pare Bernat de Sarrià, el seu capellà de confiança i mà dreta, juntament amb el rector de Canet li van aconsellar de prometre – que fins i tot ho signa davant de notari – que si es cura farà construir una escola pels nens pobres de Canet, el Canet de l’època amb poc més de 3.400 habitants.
Curada de la malaltia, el Juny l’any 1909, comunica a l’Ajuntament de la seva intenció de construir l’escola. És llavors que fa efectiva la compra dels terrenys que ocupava la finca de can Cirés al carrer Rectoria Vella, avui Eusebi Golart, al costat de l’església parroquial i després de dos anys d’obres I’edifici va ser inaugurat.
La Diòcesi de Girona i la Parròquia de Canet han concedit l’usdefruit de l’edifici del col·legi fins el 2056.
De seguida es fan les gestions per aconseguir que els Germans Maristes siguin els que portin l’escola. Els primers contactes amb els Maristes no van anar gaire bé doncs es van negar, en varies ocasions, d’acceptar l’oferiment. Va esser llavors quan el bon amic de la senyora Yglesias, el pare Bernat i el pare Ferran Roig, van intervenir en el seu nom davant dels Maristes aconseguint l’acceptació del oferiment.
El 18 de Setembre del 1911 arriben de Barcelona els Maristes Grimoaldo, Aniceto, Raimundo i Higinio Luís que es faran càrrec de l’escola. Grimoaldo, que era conegut com Hermano Pedro, serà el primer director de l’escola. Va esser molt estimat i deixà una gran empremta entre els seus alumnes i a Canet.
La gran inauguració fou el 24 de Setembre del 1911. El poble es va bolcar en la festa acudint a l’estació per a rebre el Bisbe de Girona, Francisco de Pol, i el germà Hipòlito, principal dels Maristes. Els varen rebre els tres fundadors i les autoritats del poble amb l’alcalde José García al capdavant. De l’estació es va anar cap a l’escola en una desfilada amenitzada per la banda militar del “Regimiento Alcántara de Barcelona”.
Els cursos varen començar el 2 d’Octubre amb 32 alumnes i els fundadors assistiren a l’entrada dels primers alumnes. Així mateix el 3 de Novembre va començar la classe nocturna amb 75 alumnes, la majoria de classe obrera.
El Novembre del 1913 es compra la finca que hi ha al costat i s’amplia el pati i es construeix un nou edifici que servirà de sala d’actes i de teatre. A l’Agost de 1914 s’inaugura.
A l’esclat de la guerra civil espanyola l’escola es veu obligada a tancar per un temps, perquè els germans Maristes marxen. Dos són afusellats a Calella. Durant aquest període l’escola funciona amb el nom de “Escuela Nueva Unificada”.
Cap al final de la guerra i amb l’entrada dels nacionals al poble, l’escola esdevé el quarter de tropes italianes i presó.
A 1 d’Abril del 1939 els germans Ismier i Damaso, en nom dels Maristes, tornen a agafar la direcció de l’escola.
Durant trenta-i-cinc anys tot transcorre amb normalitat fins que en el curs 1972-1973 la direcció comunica als pares que al acabar el curs es tanca l’escola. Es pares sorpresos per la notícia es reuneixen amb la direcció i demanen un curs més per a poder tenir ells temps de salvar l’escola.
El 30 de novembre de 1974 es funda la Cooperativa que fins avui administra l’escola juntament amb l’equip directiu.
Després d’un temps de transició es contracta com a director a Juan Lull i com a nou cap d’estudis a Jordi Cobo que tenen la tasca de modernitzar el sistema de treball de l’escola.
Sota les regnes del nou equip directiu al principi dels anys vuitanta l’escola esdevé mixta per l’entrada de nenes com a alumnes. I més tard cap els noranta es posa en marxa l’ESO.
 |
 |
 |
L’escola es va ubicar en l’actual edifici que va ser construït específicament per l’ús escolar.
L’edifici, d’estil Modernista, fou construït la primera dècada del segle XX i promogut per la senyora Leonor Yglesias i Horta.
Actualment està declarat d’interès històric local (com es pot veure a la web de “Pobles de Catalunya”).
Des dels seus inicis era una escola només per a nens on també hi vivien els Germans Maristes encarregats de gestionar-la. Fou a finals de la dècada dels anys 70 quan els Germans Maristes van deixar la Comunitat de Canet de Mar, aleshores un grup de pares van constituir una Cooperativa de socis i van convertir l’escola en mixta. Amb els anys les instal·lacions s’han anat adequant i modernitzant segons les necessitats de cada època i l’escola ha anat evolucionant al pas de la tecnologia, primer televisions i vídeos a les aules, més tard ordinadors i actualment les aules ja disposen de pissarres digitals interactives i els alumnes d’ordinadors personals.
